Opinions alienes
DIMARTS 15 DE NOVEMBRE DE 2011
Menorca, humanitat i humilitat com a eines d’expressió cotidiana
Un bon dia d’aquest darrer hivern vaig rebre una trucada de la meva amiga Margarida de Menorca convidant-me a fer tres àpats aquest mes de novembre per celebrar els 25 anys del Casal Català de Menorca, conjuntament amb les 20es. Jornades de Cuina Catalana, al restaurant Ca N’Aguedet d’Es Mercadal, al bell mig de l’illa. No em vaig poder negar i és que aquesta gent, la del Casal Català, són un món a banda, un món on l’humanitat i la humilitat són a l’ordre del dia i ells en són els destacats personatges que hi tinc la sort d’escriure per tots vosaltres. Val a dir que la meva presència en aquestes jornades és a gastos pagats però sense benefici comercial, així ajudarà a entendre per què m’estimo tant a aquesta gent i és que convido a tot cuiner a tenir una experiència com aquesta, ens cal per fer baixar de la parra on ens tenen pujats… Em venen a buscar a l’aeroport i em donen les claus d’un utilitari per poder-me moure per l’illa i m’acompanyen al meu allotjament cedit pel restaurant que m’acull i em posen al corrent de totes les novetats a l’illa tant a nivell de fets cotidians com personals i sempre amb aquella cura de no fer mal ni ferir a ningú, senzillament meravellós sentir aquelles dones amb un bon gin tònic davant dels nassos, com estar a casa, recoi !! M’informen del número de comensals que tindrem els següents dies i les cada dia més dificultats per aconseguir gent que hi vingui a aquests sopars que al nostre petit pais hi hauria bofetades per ser-h, ja que un menú gairebé degustació a 30 € amb una cuina acurada no passa cada dia, tot hi així la realitat ens fa tocar de peus a terra i tot i no ser gaire optimistes al final sí varem fer feina, sobretot diumenge a dinar. El mateix dia d’arribar ens retrobem amb en Miquel de Ca N’Aguedet, cuiner clàssic i preservador de la riquesa culinària de Menorca amb uns plats representatius dels productes més emblemàtics del seu entorn, sempre penso que aquest tipus de cuiner on a França i també Itàlia senten veneració, aquí semblen deshonats de qualsevol adjectiu positiu. Ell i la seva dona Margarida porten a terme una cuina de molta franquesa la mateixa que tenen els productes que utilitzen i el tractament que els hi donen, a mi em recorda la Fonda Sala d’Olost o el Restaurant Sala de Berga on les olles amb fondos i les cassoles de guisats estan a l’ordre del dia, en aquestes cases sí que les olles fan xup-xup de veritat. Que els defineix? Humanitat i humilitat, com la gent del Casal, orgull d’ensenyar tot allò que els demano i tafaneria per algunes cosetes que he portat fetes de casa i tots contents amb els intercanvis que hem dut a terme que serviran, si més no, per arrodonir algun dels plats que ja fem cadascú a casa seva. Ens acullen en tot el que faci falta, ens guien als llocs que podem anar, ens fan tastar plats i platillos del pais, torts amb col, perola de patates i porc, oliaigo, arròs de la Terra, albergínies i cebes farcides, pastís de patates, sobrassada pròpia amb mel…i no hi ha caldereta? us estareu preguntant, doncs no, ja que no és temporada de llagosta autòctona així que per tant en aquesta casa no es fa. Aquests quatre dies no hem parat de xerrar a tort i a dret, com si a tots ens fes falta; semblava que haguessim menjat llengua i analitzavem sociològicament parlant, el comportament de la gent a l’hora d’anar al restaurant i la baixada que ha fet dins les seves prioritats i que a l’illa noten encara més que potser aquí. Hem xerrat, hem menjat, hem fet cuina d’Osona i els quatre dies han passat volant, els acomiadaments són sentits, tornem a fer un gin tònic amb la gent del Casal abans d’agafar l’avió i ens acompanyen a l’aeroport. Què en són de fantàstiques aquestes dones!!!!! I quines piles més recarregades que porto al damunt, la lliçó l’he llegit bé i la posarem en pràctica, que de vegades els que tenim petits negocis ens deixem dur per entorns tant competitius que no recordem que existeix gent com aquesta de Menorca; sens dubte hi tornarem, no es mereixen menys. Gràcies per tot. Ignasi
Patatas, quesos, setas, pan de leña y otros productos sencillos y típicos del lugar son la materia prima que utiliza el chef catalán Ignasi Camps, que este fin de semana llega a Menorca para trabajar codo con codo con el chef de Ca n'Aguedet, Miquel Mariano en el marco de la ‘20ª Setmana de la Cuina Catalana'.
«Es todo un honor volver a participar en esta fiesta de la cocina en Menorca», dice Camps, el chef y propietario del restaurante Ca l'Ignasi, en Cantonigròs (Girona), que ya participó en una ocasión en esta cita que organiza cada año el Casal Català de Menorca. Camps ya tiene cerrado el menú que servirá las noches del viernes y del sábado y el mediodía del domingo en este restaurante de Es Mercadal.
«Hemos intentado ofrecer una muestra de la cocina de nuestra comarca a la hora de confeccionarlo» explica el cocinero», y también hemos tenido en cuenta, como siempre, los productos de la temporada aunque este año las setas, por ejemplo, se han resistido hasta el último momento», añade Camps mientras ultima los envíos y los preparativos para las jornadas del fin de semana.
«Las cosas más frescas y del día las compraremos en Es Mercadal», afirma Camps, defensor «sin radicalismos» del ‘slow food' que promueve la cultura de la alimentación de calidad frente a la comida rápida. «La producción local, respetuosa con la tierra y ecológica es, creo, el futuro», sostiene, «pero no hay que imponer nada, el cambio ha de ser de forma individual». (ULTIMA HORA)
Els castells humans brinden una estampa única a Maó
Habilitat. Els diferents castells van oferir un espectacle brillant a un públic expectant que va recompensar la destresa del grup amb grans ovacions. - Javier
Els Castellers de Vilafranca van oferir ahir una gran exhibició al port de Maó. Les immediacions del Parc Rochina van ser l’escenari escollit per alçar els sempre impressionants castells humans.
Passades les 7 del capvespre, els castellers, acompanyats per sa Xaranga de Ponent, davallaren per sa Costa de ses Voltes enmig d’una gran expectació. Les escales plenes a vessar i l’anar i venir del tren de la ciutat ple de curiosos eren una mostra de l’atenció que va despertar l’acte entre els maonesos i visitants.
Una vegada al moll, i abans d’iniciar la carregada de castells, els membres del grup català van buscar ajudants entre els assistents, que amb la bona voluntat de donar una mà, van atendre a les explicacions dels experts.
Els Castellers de Vilafranca van alçar diversos castells, entre ells, un “3 de 7” o un “4 de 7”. Els aplaudiments del públic menorquí els va acompanyar durant tota la jornada, mentre que les càmeres fotogràfiques treien fum. Entre els més patidors, qualque sospir de preocupació en els moments en què el trontoll feia patir per la culminació dels castells.
El grup català va viure ahir una jornada molt intensa a Maó. Abans de la seva arribada al port, la batlessa, Águeda Reynés, els va donar la benvinguda a la ciutat. Minuts després, Els Verds van iniciar una carregada a la plaça Constitució. L’anècdota la va protagonitzar un casteller que, des de dalt el castell, va entrar directament al balcó del Consistori on es trobava la batlessa.
(Diari Menorca)