Casal Català de Menorca

Del dia 17 al 24 de Juliol tindrem els tradicionals concerts d'havaneres que actuaran els vuit dies, ininterrompudament, a tots els municipis de l'illa. Els conjunts convidats son:

Xarxa de Barcelona, La Taverna de Sant Feliu de Guíxols i Joana Pons amb ses guitarres de Maó.

Un fenomen curiós del segle XIX és l'havanera i el tango: unes danses provinents d'Ultramar, sincretitzades en unes terres perdudes el 1898, són reconegudes encara com a nostres, i serviren per a identificar-hi la música nacionalista hispana. L'origen dels ritmes de l'havanera i del tango fou objecte d'hipòtesi, algunes d'elles prou inversemblants: des de les contradanses franceses d'emigrants de la Luisiana, o els ritmes africans i fins els ritmes d'origen andalús acriollats a les Antilles, com el tanguillo de Cadis.
En realitat, ens trobem davant un procés de transculturació entre elements afrocaribenys, criolls i hispànics. Existeix un estret parentiu entre els ritmes de l'havanera, del tango, del bordoneig a la milonga argentina, de la conga, i del huapango mexicà. Com assenyala Celsa Alonso en un complet estudi sobre la cançó lírica, l'havanera bé es podria haver perfilat als teatres i a la música de saló de les illes del Carib, a partir de la contradança cubana, un dels balls predilectes de la societat de les Antilles.
La contradança va passar als salons de la burgesia en forma adés de cançó -impregnada de tres deutors de les romances franceses, àries d'òpera i de sarsuela- adés de contradança pianística, un dels exemples més antics data de 1803. A partir d'aquelles dates, els compositors experimentaren amb els ritmes del baix de l'acompanyament, i aparegueren elements sincopats que desdibuixaren la similitud de ritme binari entre l'havanera i el tango, com feu Manuel Saumell, pare del nacionalisme cubà.
L'èxit de les peces que Iradier portà del seu viatge a Cuba el 1857 es reflectiren en el món de la sarsuela: ja es sentia el ritme d'havanera en obres de Barbieri (El relámpago el 1857 o Entre mi mujer y el negro de 1859), d'Oudrid (que introdueix un tango el 1859 a El último mono), o del català Joan Sariols en l'emblemàtica L'Esquella de la Torratxa l'any1864 anomenant-la "Americana", i també a la Marina d'Arrieta o La verbena de la Paloma de Bretón, ja a les darreries de segle. A les mans dels compositors espanyols, el ritme antillà experimentà una nova hibridació, en adaptar-se girs harmònics d'escales andaluses i tetracords frigis, o bé ritmes percudits a les havaneres per a guitarra, en imitació de l'estil flamenc.
Francesc Cortès i Mir

El Grup d'Havaneres Xarxa

es va formar l'octubre del any 1984 en el barri Barcelonès del Poble Sec.

Provenint del mon del cant coral i amb la col·laboració del mestre d'acordió i piano Manuel de los Ojos, Albert Tallet, Xavier Tallet i Josep Lluís Romera, prenen la iniciativa de formar aquest grup

Ubicant els assajos al carrer Tapioles, dona el seu primer concert a la sala d'actes de la ONCE.

Després d'aquesta primera actuació i d'alguna que altre reestructuració de membres del grup, entra a col·laborar en Ricard Padró, actual veu baixa i guitarra del conjunt.

Comença, doncs, en aquesta època, el que seria la seva millor trajectòria professional.

Dins d’un cercle d’actuacions a la sala Llantiol de Barcelona, el 1988 enregistren el seu primer disc titulat "Havaneres al Punt", fent-se la presentació en aquesta mateixa sala, apadrinats per el grup teatral Vol-Ras.

A partir d'aquest moment, s'inicia un període d'actuacions per tota la geografia catalana i altres llocs destacats com San Sebastián, Bilbao, Santander, Palma de Mallorca, Eivissa, Santiago de Compostela, Brussel·les, Finlàndia i Suècia.

També en alguns festivals i concursos com "Havaneres inèdites de Scala Barcelona", "Mostra d'havaneres Catalanes de Palamós", "Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell" i "Muestra de canción marinera de Lanzarote".

Hem de destacar les diverses aparicions en diverses ràdios locals i nacionals com també en varies cadenes televisives com poden ser "TV3" ( Filiprim i La Cosa Nostra), "Televisió Espanyola" ( La Palmera ), TV Sabadell i d'altres televisions locals.

Es així doncs, amb més de vint anys d'historia i més de dos mil cinc-centes cantades, com ha mirat d'acostar-se al públic interpretant les havaneres que tant agraden a tots, de les més noves a les més antigues, mirant de fer-ho sempre amb bon humor i professionalitat, sobre tot, tenint en compte que la seva millor recompensa es l'agraïment de la gent que tant estima aquest gènere musical.

El Grup d'Havaneres Xarxa desitja fer-vos gaudir 20 anys més del mon de l'havanera i des d’aquí agraeix a tots aquells que han fet possible la seva existència.

El grup “LA TAVERNA”,

neix a finals del 1992 amb la composició d’un grup d’havaneres de quatre components . Amb quatre veus i varis instruments.
Hem fet arribar la cançó de taverna a restaurants, casaments, convencions, promocions d’empreses i també en celebracions privades i públiques.
D’entre les més de 1200 actuacions realitzades en aquest temps, cal destacar l’estada de 30 dies navegant pels mars escandinaus des d’Estocolm(Suècia) a la ciutat de Turkú(Finlandia), una estada de 10 dies a Brussel·les amb motiu d’una fira turística, divulgant l’havanera com a mostra cultural de la Costa Brava. Intervencions en directe a Ràdio Nacional de España i Ona Rambla. Participació habitual a la campanya del peix blau ganxó de Sant Feliu de Guíxols, a la reconeguda Mostra de Cançó de Taverna d’aquesta Ciutat .
Participació a festes de casals catalans, Casa nostra (Suïssa),Casal català de Navarra(Pamplona),Casal català del Paisos Baixos(Holanda),Casal català de Brussel.les(Bèlgica) i Cercle català de Madrid.
Participació en una obra de teatre ” Lola “, a Biarritz , Toulouse i al Mercat de les Flors de Barcelona.
Intervenció en algunes ocasions a la Festa de la Sal de l’Escala i així mateix , grup fundador i organitzador de les cantades a l’Aplec dels Escalencs , celebrat anualment a Platja d’Aro. Actuacions regulars a la taverna La Bella Lola de Calella de Palafrugell ,Can Bernat de l’Estartit i Hostal Tots Som Pops de Colera , per a tot Catalunya (Manresa, Igualada, Olot, Barcelona, Perpignan, Girona, L’Escala, Banyoles,Lleida, Arenys de mar, Palamós, Blanes,Tossa,Vic, Roses,etc.). A la resta de l’estat espanyol (Guadalajara, Vitoria, Getxu, Pamplona, Mallorca …)
Hem enregistrat un K7 l’abril del 1993 amb el títol de “Iecsalis”,un primer CD el març de 1998 amb el títol genèric de “La noia de Sinera” , nom que encapçala els tretze temes enregistrats als estudis ECB Records de Barcelona.
Un segon CD, enregistrat el gener i febrer de 2001, als estudis microxip de Castellar del Vallès, i que conté, a més de cançons de taverna, valsets i havaneres de reconegut prestigi, un dels quals, l’havanera “de Port en Port” dóna títol a tot el treball i un tercer CD amb el títol de “La Becaina”
El 2007 hem enregistrat l’últim treball als estudis ECB Records de Barcelona amb el títol ” de la mar … tornaré”, Cd que hi ha 14 temes de reconegut prestigi .El 2009 hem gravat un CD ” Mirada blava
El grup ha passat per quatre etapes , la primera entre els anys 1992 al 1996 amb la formació de quatre components , la segona amb tres components (1996-1997) la tercera com a duet (1997-2004) la quarta amb una formació de tres (2006-2009) i continuem amb nova formació.
Els components actuals som.

Miquel Pedrol —— Veu

Joan Pages ———– 2ª Veu

Carles Pastor ——- Guitarra i 3ª veu

Raquel Prat ——- Acordió

JOANA PONS AMB SES GUITERRES

Grup format en l'actualitat per Joana Pons, cantant, Toni Sintes, guitarra, compositor i producció, Javi Camps, llaüt i Re-cinquè, Maribel Sánchez acordió i Pamela Sintes al baix elèctric.
Pregonera de Festes majors de Maó, Alaior i Cala en Porter. La trajectòria d'escenaris és molt àmplia, començant per les actuacions que any rere any porten a terme per tota l'illa de Menorca, i un munt d'actuacions no menys importants realitzades per gairebé tot el territori espanyol com: Madrid, Segòvia, Sòria, Valladolid , Conca, Palència, Santovenia del Pisuerga, Getxo, Estella, Barcelona, Vic, Calella de Palafrugell, Vila Nova i la Geltrú, València, Ondara, illa de Mallorca. Festivals internacionals (Vila nova i la Geltrú, Mercat de música viva de Vic, Folc Segòvia, Cicle de música íntima, Caja Madrid (Barcelona), I Festival dels Errants Galileu Galilei (Madrid), Certamen internacional d'Havaneres (Calella de Palafrugell) . Actuacions en directe en emissores d'àmbit nacional com, RNE Radio3, La SER, ràdio Cercle (Cercle de belles arts) ràdio Iliberis (Granada) TVE Balears, K 33, TV 3, TVC, Canal Sur, etc ....
L'any 1989 va ser el començament d'un projecte que ni els mateixos components, Joana Pons, Antoni Sintes i Javi Campos, pensaven que arribaria tan lluny. Ara ja fa 20 anys i les perspectives de seguir endavant estan ben presents.
Els objectius de la formació musical · Joan Pons amb ses guitarres ¨, nom que van acordar donar al grup, són molt clars, fer música per passar-ho bé i fer passar un moment agradable al públic que els escolta.
Van començar fent música de ball, i poc a poc han anat desenvolupant diferents formes d'expressió musical, Folk, Tradicional, havaneres, d'autor, fusió electro-folk, mestissatge, o com es vulgui anomenar. El que sí que està molt present en la seva forma d'interpretar és la mediterraneïtat. Quan el grup actua en algun lloc fora de les Illes, la gent que els escolta sol dir: "Aquesta música ens dóna sensació de pau, i fa olor de mar".
Cantar en la seva llengua també ha estat una de les prioritats, però donant cabuda en el seu repertori a cançons cantades en espanyol o traduccions de l'anglès al català.
Les formacions també han estat diverses, donades sempre per l'actualitat que requeria el moment.
La col laboració en el grup de músics vinguts de tots els corrents musicals ha servit per enriquir, si més no, la forma actual d'interpretar del grup